Des de la seva fundació, un dels projectes dels Amics de la Sardana va ser el de revitalitzar la tradicional fira de Sant Tecla, que feia molts anys que no se celebrava. Com que un dels símbols de la santa era el foc, es va buscar un acte que pogués contenir aquest element. D´aquí va sortir, ja al primer any, la I Nit del Cremat. El format de la festa consistí -consisteix encara- en una ballada de sardanes a la plaça de la Coma amb repartiment gratuït de cremat a la mitja part. Els tres primers anys va tenir lloc el mateix dia de Santa Tecla; però es traslladà, a partir de 1978, al divendres més proper a aquesta festa.
També val a dir que a la majoria de les seves edicions s´interpreta la sardana d´Antoni Agramunt que porta per títol El Foc de Castelló.
Des del primer any el cremat va ser preparat pels cafeters de Cassà amb més solera: En Benet Dalmau, l´Esteve Maymí “Siller” i en Narcís Cabarrocas “Xef”.
A la segona edició es va estrenar una bonica sardana d´en Miquel Tudela, que precisament porta per nom Els tres cafeters de Cassà i que es va interpretant cada any.
Malauradament el temps passa vertiginós i els tres cafeters ja ens han deixat, però en queda el seu record, que es va commemorant any rera any. Primer vam perdre en Benet, després fou l'Esteve Maymí. El darrer dels cafeters, en Narcís Cabarrocas, preparà els seus últims cremats amb l'ajuda d'en Joan Mias.
Amb el decés d'en Narcís s'acabaren els cafeters autèntics, però els cremats continuaren gràcies a Joan Mias -alumne avançat del "Xef"- i l'ajuda d'en Pelaio Parés, amb la mateixa mestria que els seus predecessors. Actualment, en Pelaio també ens ha deixat i el seu lloc ha estat ocupat el 2008 per en Carles Casanova.
Amics de la Sardana no es va conformar amb la Nit del Cremat i anys més tard va organitzar la 1a. Festa de la Gent Gran amb l´homenatge a l´Angeleta Soler, que complia 102 anys. Era el 24 de setembre de l´any 1983. Aquesta festa, organitzada més tard per diverses entitats, s´ha mantingut fins els nostres dies.