Identificació



Història de les cobles PDF Imprimeix Correu electrònic

Segle XIX

Sembla que, a mitjans del segle XIX, entre els anys 1850 i 1860, a la vila ja existia una cobla orquestra del poble o Cobla-orquestra de Cassà i que actuava al casino del carrer d’Avall, a can Santjoan (a can Martí Dalmau, anomenat també “el Molí”) situat a les Barraquetes i també al casino Industrial a la carretera Provincial. Donat els nombrosos lloguers de l'orquestra de Cassà, el poble es quedava sense música. Això animà un músic local anomenat Prat a ensenyar solfeig i després instrumentació a una colla de vailets que, a la temporada 1864/65, fundaren una cobla-orquestra, i la batejaren amb el nom de “la Nova”. D’aquesta manera la que ja existia passà a anomenar-se “la Vella” Hi ha constància de moltes actuacions de “la Vella” en moltes Festes Majors de les contrades gironines. Un dels músics destacats en va ser Salvi Rodà i Casañas, que esdevindria sots-director de l’Orfeó Catalunya. Va desaparèixer a finals de segle. Els fundadors de “la Nova” foren els germans Abras (a) “Vinyets”, els germans Poch, els germans Enric i Lluís Gruart de can Vicençó, l’Ignasi Pastells, en Josep Feliu (a) ”Blanquer” i en Noguera (a) “Carreter”, que feia de director.  A aquesta formació també se l’anomenà “Els Vinyets” pel motiu dels germans Abras i “Els Llauners” per l’ofici d’alguns dels seus components. Més tard es convertiria en “L’Orfeón Cassanense”. Sembla que hi va haver una altra formació molt efímera amb el nom de “Ferdinancs”, fundada per Ferdinand Barnés, que procedia de “la Nova”. Eren pocs i d’edat avançada i servien per “tapar forats” fent les actuacions que no podien fer les altres. Duraren un parell de temporades. També es parla d’una primitiva “Selvatana” de la qual se sap ben poc, només que existia entre el  1893 i 1895 i que hi tocava l’Ignasi Pastells, que provenia de “la Nova”. Quan es va dissoldre l’antiga Selvatana, alguns dels seus músics, junt amb altres que es desmembraren de l’Orfeó Cassanenc, fundaren una nova cobla que donaria glòria, renom i prestigi a la vila de Cassà: La Unió Cassanenca. Era l’any 1895 i en foren els fundadors: Enric Gruart, Firmo Bertran, Galofre Bertran, Agustí Lloret, Lluís Gruart, Francesc Planas, Àngel Cobrerós, Antoni Cortacans, Joan Puigalràs, Josep Feliu, Sixte Roca i Leandre Bertran (com a director). Aquest últim anomenat Cadaqués del tible, per la seva procedència i l’instrument que tocava. De seguida emprengué gran embranzida, de manera que, dos anys més tard, ja guanyà el primer premi en el teatre Principal de Girona, en un concurs de Fires, en sardanes tocades a primera vista. Val a dir que en competència amb les cobles la Principal de la Bisbal i de Peralada. Aquesta formació es convertí en una de les més prestigioses del país.

Segle XX

Els començaments del segle XX vénen marcats pels èxits de la Unió Cassanenca i l’Orfeó Cassanenc. L’any 1902 participen a Barcelona en un concurs de cobles, organitzat per en Pella i Forgas i en Cambó. El primer premi se l’endugueren ex-aequo la Principal de la Bisbal i la de Peralada; el segon, també ex-aequo fou per a la Unió Cassanenca i els Montgrins; la medalla de bronze, per a l'Agramunt de Castelló d’Empúries i la Moderna de Llagostera. Hi va haver accèssits per a l’Antiga Pep de Figueres, Orfeó Cassanenc.

La Unió - 1909

cobla la Unió - any 1909

L’Orfeó Cassanenc desapareixeria ben aviat, al primer decenni del segle mentre que la Unió continuaria amb els seus èxits fins que va esclatar la guerra civil. Amb la Unió hi desfilaren noms que feren història a les cobles cassanenques: Sixte Nonell, Josep Puig, Cebrià Gratacós, Pere Arpa, Pere Mercader, Josep Sureda i Josep Casadevall. El 1910 en naixia una altra de les històriques: la Principal de Cassà, formada per dos “dissidents” de la Unió i podria ser que per altres elements que procedien de la ja desapareguda “Orfeó Cassanenc”.  Els que plegaren de la Unió foren l’Enric i Ricard Gruart, als quals s'afegiren Ramon Rossell, Josep Barceló, Robert Rich, Lluís Julià, Francesc  Ferrer, Recared Oliveras, Miquel Roca, Emili Figueres i l’altre fill de l’Enric Gruart, en Francesc. La veu popular batejà la nova formació amb el nom dels “Enriquets” (del capdavanter Enric Gruart). El primer director en fou el fill de l’Enric, en Ricard. La seva primera actuació va tenir lloc al local del Centre Republicà amb notable èxit, que es repetiria pocs dies després al Centre Econòmic. Tres anys més tard, el 1913, es va produir un altre fet cabdal en la música de cobla cassanenca. Noves tensions en el si de la Unió provocaren una nova escissió. Acabades les temporades de festes majors (la darrera era la de Riudellots, el 29 de setembre), la Unió es “desuneix” i es formen dues cobles, l’una amb el mateix nom i l’altra es converteix en la Selvatana que coneixem actualment. Els músics procedents de la Unió són Vicenç Jordà, Pere Mercader, Ramon Serrat, Miquel Solà, Pere Arpa, Josep Casadevall i Cebrià Gratacós. S’hi afegiren de seguida Miquel Roca, Enric Abella, Robert Vilallonga i Josep Comas. Tots aquests foren els fundadors de la nova i actual Selvatana, que va fer el seu debut el dia 13 d’octubre d’aquell any per l’aplec del Remei.

Selvatana 1913

Selvatana - any 1913

Per la seva part la Unió també buscà suplents i continuà endavant. No tardaren gaire a trobar-se les dues noves formacions en un “duel musical”; fou per la diada de Carnestoltes de 1914. Per aquella època s’incorporà a la Unió un jove músic que seria cabdal a Cassà, en Josep Coll i Ligora. A partir d’aquella època hi hagué un període daurat en la música de cobla cassanenca en el qual convisqueren tres bones cobles durant quasi trenta anys: La Unió, la Principal de Cassà i la Selvatana. Encara s’hi afegiria més tard una orquestrina amb el nom dels "Cinc Únics, formada per Joaquim Casa, Francesc Gelada, Francesc Juliol, Sixte Nonell i Isidre Vilà. Varen actuar del 1929 al 1936.

Selvatana

la Selvatana - anys 20

Als anys vint foren de notables èxits per a la “Principal”. Tenim exemples en l’estrena de la famosa sardana “El cavaller enamorat” de l’Albert Manén a Caldetes, actuacions des del 1920 al 1929 al Centre Català de València, diverses actuacions a Madrid, pel Centre Català d’aquella capital, interpretant la Santa Espina, a Albacete...
També tenen l’honor de ser els primers de fer sonar la sardana a través de la ràdio, paradoxalment a Ràdio Madrid.

Principal - 1923

La Principal de Cassà - any 1923

Pel que fa a la Selvatana, al principi, per arreplegar lloguers, començà amb preus molt baixos, però de seguida agafà un gran renom. De les nombroses actuacions esmentarem la de la Festa Major de Cornellà del Terri l’any 1915, la trobem l’any 1916  a Girona en un concurs de cobles, ja en dura competència amb la Bisbal i els Montgrins, formacions amb molta més experiència.

La Unió

la Unió - anys 30

La guerra civil estroncà tota activitat, que renaixiria a poc a poc, a partir dels anys quaranta llevat de la Unió, que no va superar la crisi.  Un grup de músics sota la direcció de Josep Coll formen la cobla Coll, que, amb el retorn d’en Pere Arpa, que tenia el nom en propietat, torna a agafar el nom de Selvatana. De seguida els va sortir un lloguer a Granada.  La “Principal” també reapareixia l’any 43 sota la direcció de Joaquim Poll, que fou rellevat per Francesc Camps l’any 53. A la Selvatana, primer fou en Francesc Mas Bou i més tard (del 46 al 66) Josep Albertí els qui agafaren la batuta. Els anys 50 del segle passat foren temps difícils, però les cobles anaren tirant. Cal destacar la publicació el 1952 del Mètode de tenora i tible d’en Josep Coll.

Principal 1957

La principal de Cassà - any 1957

En aquest període de temps s’incorporaren a les cobles cassanenques un seguit de músics que foren molt importants per al futur. A la “Principal”: Els Camps, pare i fill, l’Alfons i Pere Mercader, en Ramon Cortada, procedent de la Unió, en Paco Cadanet, en Robert Bosch i en Llucià Casellas i un llarg etcètera. A la Selvatana esmentem en Delfí Suñer, en Josep Albertí, en Josep Puig “Moreno”, en Josep Mir, en Francesc Cortada, fill d’en Ramon.... A finals de 1959 la Selvatana enregistrà el seu primer disc. L’any 57 es jubilà Josep Coll i l’any 59 s’estrenava, durant la Festa Major, “La Vila de Cassà”. Els anys 60 vénen marcats per la incorporació a la Selvatana de Pere Fontàs, plega Josep Mercader, substituït per en Teo Parella, també comença en Raimon Sabater.

Principal - finals 60

La principal de Cassà - finals anys 60

A l’any 70 es jubilà Pere Camps, director de “La Principal”, i fou substituït per en Martí Llosent. Hi trobem en Jordi i en Josep Alsina com a tibles, i l’Emili Batlle i Jordi Bastante com a fiscorns. L’onze de juny del 76 va tenir lloc la 1ª Gran Nit dels Músics Cassanencs. Als anys 80 es fan homenatges a Francesc Camps,  Delfí Suñer, Joaquim Nogué, les dones dels músics de Cassà, - Durant tota la dècada dels 80 la cobla-orquestra Marina, sota la direcció de l’Antoni Mas, va tenir la seu a Cassà.
L’any 85,  té lloc el 75è aniversari de la Principal de Cassà i se’ls homenatja en la Diada Tardoral. Dos anys més tard, aquesta formació canvià de nom i passà a ser la Selvamar, també amb residència a Cassà. El 86 és l’any de la gira per l’Argentina de la Principal de Cassà i el de la presentació del llibre "Els Músics de Cassà”, d’en Carles Malagrida i Barris. El 1988 va ser el gran any de la Selvatana, amb la celebració del seu 75è aniversari. Com a aperitiu va haver-hi una revetlla a les Escoles i el 6 de novembre, la gran festa: Presentació del  llibre  d'en  Robert  Roqué,   del   disc   i   del  cassette commemoratius.  Assistència de les primeres  autoritats gironines. Solemne ofici i gran  Concert amb la  presència  de nombrosíssims ex-músics.  Hi és present en ROBERT VILALLONGA, virtuós del tible i únic  supervivent de la primera formació  que debutà  a l'aplec del Remei del 1913.

Selvatana - 75 anys

la Selvatana - 75 anys

A l’any 90 es va presentar una nova cobla amb un nom històric: La Unió de Cassà, representada per en Pere Puig  i va tenir una vida ben efímera ja que va finir el 96 (Llavors se’n deia “Nova Unió”, que passà a tenir la residència a Blanes.

Unió - 1990

Cobla la Unió - any 1990

També va ser ben efímera la vida de la Vila de Cassà amb en Narcís Costa, ja que va durar des del 1998 fins el 2004.

Vila de Cassà

la Vila de Cassà
Als anys 90, s’homenatgen Emili Batlle, Lluís Serra i els ex-components de  la Selvatana residents a Cassà: Modest Puig,  Marcel Rahola, Delfí Suñer, Francesc Cadanet, Josep Mercader,  Josep Puig "Moreno" i Joan Coll. Desfilada de models, Sopar de Germanor i Sessió de ball amb la SELVATANA. També a Josep Alsina, Marcel Rahola i Paco Cadanet.

Segle XXI

El dia 16 de juny de 2000, es fa la 25a. edició de la Nit dels Músics. 18 cobles de tot Catalunya formen la cobla més gran de la història: 198 instrumentistes. Ja hi havia hagut precedents els anys 85, 90 i 95.

nit músics - 25è aniversari

nit dels músics - 25è aniversari

El 20 de maig de 2005, al parc de l’Estació, XXX Nit dels Músics. Gran audició amb prop de cent músics de diferents cobles acompanyats de la coral Bell Ressò, que canta dues sardanes: El Sereno i La Nit d’Argent. Estrena de Trentè aniversari, de Francesc Camps.

nit músics - 30è aniversari nit-1 nit músics - 30è aniversari-2 nit músics - 30è aniversari-3

tres imatges del trentè aniversari de la Nit dels Músics

En aquests moments a Cassà hi ha dues cobles: la Principal de Cassà i la Selvatana

Selvamar 2006

Presentació de la cobla Selvamar el 9 d'abril de 2006, abans de recuperar el nom de Principal de Cassà

 

Selvatana 12/2008
La cobla Selvatana al concert del 8 de desembre de 2008 al teatre Puig d'Arques
Darrera actualització de dissabte, 24 d'agost de 2013 17:39
 


Funciona amb Joomla!. Designed by: joomla templates vps Valid XHTML and CSS.